1 [LC] Mot que, posposat a un membre d'una oració, introdueix o emfatitza un sentit satisfactori que contrasta amb allò que es desprèn del context lingüístic, més o menys ampli, o amb allò que es pressuposa o se sobreentén. En Pere rai; ell no està tan malferit i segur que se'n sortirà. Vosaltres rai, que sou joves i teniu molta vida per davant. El passat rai; l'esdevenidor t'ha de preocupar. —La Maria encara no ha arribat. —Això rai; podem començar sense ella. Avui rai, que ja tenim la feina enllestida i podem plegar aviat. Ara rai, que ja hi ha una carretera; abans sí que era difícil d'arribar-hi. Dir-ho rai; fer-ho és una altra cosa. Si podem acabar rai; el mal és si no tenim prou temps. 2 [LC] malament rai V. malament.
